L'Olívia juga al joc de l'oca amb la mare i l'àvia. Però quan perd una partida, s'enfada molt i se'n va a parlar amb l'avi, que li diu que ell no pot jugar mai perquè tampoc no sap perdre. A l'Olívia li fa pena l'avi i li proposa que jugui amb elles. El deixa guanyar perquè no s'empipi, i així...
L'Olívia no vol anar a l'escola, s'estimaria més quedar-se a casa amb l'àvia. Pel camí, s'asseu en un banc i diu que no es mourà d'allà si no és per tornar a casa. Llavors, l'àvia li explica una història molt curiosa i l'Olívia canvia d'opinió.
Oliviari ez zaio batere gustatzen ilea garbitzea. Alde batetik begietan xaboia sartzen zaio eta bestetik, ilea orrazterakoan mina egiten diote. Baina gaur amak, ez orrazteagatik txikitan gertatutakoa kontatu dio eta orraztea zein garrantzitsua den ulertu du.
Gaur Olivia antzara-jokora galdu ondoren haserretu egin da. Aitonarengana joan, eta hau ere galtzaile txarra delaz ohartu da. Aitonak ez du ezertara jokatzen asko haserretzen bait da eta Olivia, neska oso azkarra denez, galtzea aspetzea baina hobea dela ikasi du.
Es la hora de acostarse, pero a Olivia dormir le parece una pérdida de tiempo. Además, las sombras en la pared le parecen un fantasma y su padre tiene que tranquilizarla.
